Sota el lema 'La contribució de la pesca i l'aqüicultura en el territori', la Casa del Mar de Tarragona va acollir aquest dimecres les 3es Jornades sobre el sector pesquer i aqüícola, que organitza l'Institut Social de la Marina, i que van comptar amb una important presència calera en les diferents ponències.
La Jornada va servir per comprovar l'impacte social i econòmic del sector pesquer en entorns locals. El catedràtic d'Economia de la URV, Juan Antonio Duro, destacava que l'impacte econòmic suposa un 0,17% en conjunt a la demarcació, uns 34 MEUR, significativament superior al 0,06% català, de 112 MEUR.
El també responsable de la Càtedra d'Economia Local i Regional, afegia que cal ampliar el pes específic del sector pesquer i aqüícola amb altres paràmetres complementaris, sobretot pels sectors de la restauració i dels allotjaments. I és que són aquests els que acaben comprant el 84% del peix que es captura.
Un exemple de l'impacte econòmic és el Grup Balfegó, que l'any passat va facturar 45 MEUR, dels quals més de 4 MEUR van ser per serveis contractats a empreses locals, vendes en restauració, o pagament de taxes i impostos a l'Ajuntament i la Confraria de Pescadors. A la xifra, cal sumar-hi els sous de treballadors empadronats al municipi.
Precisament, els salaris dels pescadors va ser un dels temes abordats en les Jornades. L'exsecretari de la Confraria calera, Josep Tomàs Margalef, va rebuscar històricament en els inicis, i explicava les motivacions que han portat a ser el sector més representatiu dels que han fet servir el repartiment del salari en parts.
«El sector pesquer mundial continua utilitzant aquest mètode de repartiment, i això és perquè es considera una millor manera de repartir els beneficis que hi ha a les activitats empresarials. Tot i així, s'ha de retocar perquè no pot ser que no hi hagi un salari mínim garantit, en cas que les pesqueries no vagin bé», apuntava Margalef.
El fòrum va servir per deixar constància que, a més dels pescadors, hi ha una gran quantitat de llocs de treball que depenen del sector pesquer i aqüícola. Més de 100 treballadors, en les 9 confraries tarragonines, o 335 empreses compradores i de serveis en són un clar exemple.
La Jornada va servir per comprovar l'impacte social i econòmic del sector pesquer en entorns locals. El catedràtic d'Economia de la URV, Juan Antonio Duro, destacava que l'impacte econòmic suposa un 0,17% en conjunt a la demarcació, uns 34 MEUR, significativament superior al 0,06% català, de 112 MEUR.
El també responsable de la Càtedra d'Economia Local i Regional, afegia que cal ampliar el pes específic del sector pesquer i aqüícola amb altres paràmetres complementaris, sobretot pels sectors de la restauració i dels allotjaments. I és que són aquests els que acaben comprant el 84% del peix que es captura.
Un exemple de l'impacte econòmic és el Grup Balfegó, que l'any passat va facturar 45 MEUR, dels quals més de 4 MEUR van ser per serveis contractats a empreses locals, vendes en restauració, o pagament de taxes i impostos a l'Ajuntament i la Confraria de Pescadors. A la xifra, cal sumar-hi els sous de treballadors empadronats al municipi.
Precisament, els salaris dels pescadors va ser un dels temes abordats en les Jornades. L'exsecretari de la Confraria calera, Josep Tomàs Margalef, va rebuscar històricament en els inicis, i explicava les motivacions que han portat a ser el sector més representatiu dels que han fet servir el repartiment del salari en parts.
«El sector pesquer mundial continua utilitzant aquest mètode de repartiment, i això és perquè es considera una millor manera de repartir els beneficis que hi ha a les activitats empresarials. Tot i així, s'ha de retocar perquè no pot ser que no hi hagi un salari mínim garantit, en cas que les pesqueries no vagin bé», apuntava Margalef.
El fòrum va servir per deixar constància que, a més dels pescadors, hi ha una gran quantitat de llocs de treball que depenen del sector pesquer i aqüícola. Més de 100 treballadors, en les 9 confraries tarragonines, o 335 empreses compradores i de serveis en són un clar exemple.
respostes a "L'important impacte social i econòmic del secto..."