La periodista calera Fàtima Llambrich acaba de publicar el seu primer llibre: 'Sense Cadàver'. Una novel·la de «no ficció» on explica el cas judicial de Ramón Laso, condemnat a 30 anys de presó per matar en 2009 a la seva parella i el seu cunyat a Tarragona sense que apareguessin els seus cadàvers, ni restes biològiques, sense testimonis ni confessió, i recull la recerca dels Mossos d'Esquadra que li va portar a la presó.
El llibre, que ha sortit a la venda a les llibreries aquest dilluns, es basa en una cinquantena d'entrevistes a la presó amb Laso, que ja va ser condemnat per matar en 1988 a la seva esposa i el seu fill de sis anys, en les quals ha anat bussejant en la psicologia i la quotidianitat d'un home amb «trets psicopàtics» que matava a les persones que es ficaven en les seves aventures amoroses.
La novel·la combina els passatges sobre els secrets de la recerca amb les impressions personals que han suscitat en l'autora les seves visites a la presó des del 2012, a més de les entrevistes als principals protagonistes. Llambrich desgrana al seu llibre la complexitat de les perquisicions que va realitzar la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, que va aconseguir convèncer al Jurat que va jutjar a Laso el 2014 que, malgrat que no hi havia cadàver, els crims van existir.
La periodista, també criminòloga, repassa en el seu llibre altres casos d'homicidi sense cadàver com els de Marta de Castillo -on va haver-hi confessió- i José Bretón, en el qual es van trobar restes biològiques, i es fa la pregunta que deixa oberta: «Quantes desaparicions són homicidis encoberts?».
Al llibre, en definitiva, Llambrich dóna una resposta a la pregunta que tantes vegades li formula Laso en les seves entrevistes: «Si no hi ha cos, digui'm vostè, on està el delicte?» i conclou amb una dedicatòria en forma d'homenatge a les quatre víctimes de Ramón Laso.
El llibre, que ha sortit a la venda a les llibreries aquest dilluns, es basa en una cinquantena d'entrevistes a la presó amb Laso, que ja va ser condemnat per matar en 1988 a la seva esposa i el seu fill de sis anys, en les quals ha anat bussejant en la psicologia i la quotidianitat d'un home amb «trets psicopàtics» que matava a les persones que es ficaven en les seves aventures amoroses.
La novel·la combina els passatges sobre els secrets de la recerca amb les impressions personals que han suscitat en l'autora les seves visites a la presó des del 2012, a més de les entrevistes als principals protagonistes. Llambrich desgrana al seu llibre la complexitat de les perquisicions que va realitzar la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, que va aconseguir convèncer al Jurat que va jutjar a Laso el 2014 que, malgrat que no hi havia cadàver, els crims van existir.
La periodista, també criminòloga, repassa en el seu llibre altres casos d'homicidi sense cadàver com els de Marta de Castillo -on va haver-hi confessió- i José Bretón, en el qual es van trobar restes biològiques, i es fa la pregunta que deixa oberta: «Quantes desaparicions són homicidis encoberts?».
Al llibre, en definitiva, Llambrich dóna una resposta a la pregunta que tantes vegades li formula Laso en les seves entrevistes: «Si no hi ha cos, digui'm vostè, on està el delicte?» i conclou amb una dedicatòria en forma d'homenatge a les quatre víctimes de Ramón Laso.
respostes a "Fàtima Llambrich dissecciona en un llibre el ca..."