A l'Ametlla de Mar també li diuen La Cala. Els seus habitants no són “ametllencs” sinó “caleros”. La primitiva Cala de l'Ametlla i, més al nord-est, la Cala de Sant Jordi han sigut el refugis naturals de la costa més adequats per a navegants i pescadors i, juntament amb la masada de Pons, repenjada a la muntanya, i la platja de l'Almadrava, al límit nord del terme municipal, han estat els petits nuclis habitats més importants abans del segle XX.

A Sant Jordi, sense fer menció del món romà i preromà, hi ha restes del castell del segle XIII, seu de l'Orde de Sant Jordi d'Alfama, l'únic ordre estrictament català de la història, i l'edifici restaurat d'un altre castell construït a cavall del segles XVII i XVIII.

A la punta de la Cala de l'Ametlla, s'hi erigia vora mar una torre artillada, restaurada al segle XVI i destruïda pels anglesos durant la Guerra del Francès, a més d'una altra torre a l'interior de la Cala, avui desaparegudes.

En relació a nuclis originaris de poblament, tot és incert documentalment fins que no s'arriba al darrer quart del segle XVIII. És a conseqüència de l'impuls de poblament de Carles III que sorgeix el poble modern com un nucli pescador adscrit al municipi del Perelló (del qual es va separar la vespra de Nadal de 1891), coincidint amb l'arribada i progressiu establiment de grups de pescadors valencians. Durant el segle XIX, sobretot entrada la segona meitat, es consolida i creix significativament la població, que conflueix al poble des dels municipis veïns (l'Ametlla començà el segle XX amb uns 2.500 habitants, la meitat aproximada de la població actual). També reben un fort impuls l'activitat pesquera i l'agrícola i comercial subsidiàries, potenciades pel procés desamortitzadori la construcció de la via del ferrocarril (1860-1870).

Els primers anys del segle XX són de relativa prosperitat fins que la crisi del anys trenta castiga el poble i genera moviments migratoris importants que el debiliten, dels quals sobresurt l'emigració a Palamós que es concentra en els anys de la postguerra civil i s'allarga fins a la dècada dels seixanta, en què els corrents incipients d’immigrants i turistes transformen la fesomia demogràfica, productiva i cultural de la població. Actualment el pes relatiu de l'activitat pesquera ha minvat molt, però en perdura, a la turística Ametlla de Mar, l'essència pescadora i marinera.